Al Ripollès, les nits de tempesta, d'un gorg en surt un cavall de foc. Al damunt, un comte que crema. I al darrere, una gossada negra. Saps per què corre? Per un deute.
Mira el vídeo
La llegenda
El comte Arnau era el senyor de Mataplana. Ric, poderós... i garrepa. Als picapedrers de l'escala de Montgrony els va prometre una mesura de blat per cada graó. Al final, a en Pere, el més jove, li va tocar... un gra.
I tenia un secret. Mentre la comtessa Elvira l'esperava al castell, ell s'escolava cada nit per un forat sota la muntanya fins al monestir de Sant Joan, on l'esperava l'abadessa Adelaisa.
Fins que el cel es va cansar. Quan el comte va morir, no va trobar repòs: va sortir del gorg damunt d'un cavall de foc, condemnat a galopar per sempre, amb la gossada als talons.
Una nit, l'Elvira el va veure passar i li va preguntar: «Arnau, per què cremes?». I ell no va parlar de l'abadessa. «Cremo pels mossos que no vaig pagar.»
Per això, si una nit de tempesta et truquen a la porta... és ell, que encara paga el que deu. Gra a gra.
El que hi ha de veritat
I l'abadessa? L'any 1017, el papa va fer fora les monges de Sant Joan, acusades de mala vida. Però ho havia demanat el germà de l'abadessa, el comte Bernat Tallaferro, que volia les terres del monestir. Al cap i a la fi... sempre és pels diners.