La senyera la va pintar una fletxa. Bé... una fletxa, un emperador i quatre dits de sang.
Mira el vídeo
La llegenda
Fa més de mil anys, els normands pujaven pels rius de França a saquejar-ho tot. I l'emperador Lluís va demanar ajuda al comte de Barcelona: Guifré.
Li deien el Pilós. I no era pel cap.
Tots els cavallers duien un animal pintat a l'escut. El de Guifré era d'or i llis, i brillava tant que els normands s'hi pentinaven. Fins que una fletxa el va trobar per on no tapava.
Al vespre, l'emperador el va anar a veure. I Guifré, de la fletxa, ni una queixa. Es queixava d'una altra cosa: «Tothom porta un senyal. El meu és buit.»
Lluís va buscar la ferida entre tant de pèl. Hi va sucar quatre dits... i els va passar per l'or, de dalt a baix. «Aquí teniu el vostre senyal, comte.»
Quatre barres vermelles sobre fons d'or. Acabava de néixer la senyera.
Les ferides es curen. Aquesta, encara oneja.
El que hi ha de veritat
La veritat: en temps de Guifré, els escuts encara no duien dibuixos. Lluís el Piadós va morir quan Guifré, com a molt, duia bolquers. Les barres surten per primer cop el 1150, en un segell. I la llegenda, quatre-cents anys més tard.