Tots els nens canten «el gegant del Pi ara balla». Però aquell gegant no ballava: llançava un home per sobre dels terrats.
Mira el vídeo
La llegenda
Es deia Farellàs, un pagès de Caldes tan gran que un bastó li feia d’escuradents. Per anar a vèncer el forçut de Barcelona, va arrencar un pi.
Al portal, els guardes li van cobrar la llenya. «És el meu bastó!» «Doncs paga.» I va llançar el pi muralla enllà: «Ara ja no porto llenya.»
El pi va caure als peus del forçut. A taula, abans de la lluita, se’n burlava: «D’aquí no en surts viu.»
En Farellàs el va agafar, el va fer giravoltar... i el va enviar per sobre dels terrats. La gent, en veure aquell ball, va cantar: «El gegant del Pi ara balla!»
Cansat, va tornar a Caldes, es va ajeure... i es va fer muntanya: el Farell.
Canta-la fluixet: si en Farellàs es desperta amb ganes de ballar... vigila els terrats.
El que hi ha de veritat
El folklorista Joan Amades recull la llegenda al Costumari català i a Les millors llegendes populars, i creia que la cançó va néixer d’aquí. El Farell és una muntanya de Caldes de veritat, i des del 1964 en Farellàs és el gegant de la festa major de Caldes. Ull: els Gegants del Pi de Barcelona, el Mustafà i l’Elisenda, són figures de festa, no aquesta llegenda.