Trenta-sis reis van fugir de València aterrits. Saps de qui fugien? D'un mort. Lligat al seu cavall.
Mira el vídeo
La llegenda
Era l'any 1099. El Cid Campeador, el guerrer més temut del seu temps, havia conquerit València. Però estava malalt. Molt malalt.
I just aleshores va arribar per mar el rei Búcar, amb un exèrcit enorme. Si s'assabentava que el Cid es moria, València estava perduda.
Així que el Cid, des del llit, va donar una ordre molt estranya: «Quan em mori, no ploreu. Pugeu-me al meu cavall.»
I així ho van fer. La Jimena li va posar l'armadura, el van lligar a Babieca amb unes taules perquè no es doblegués, i a la mà li van deixar la seva espasa: la Tizona.
En fer-se de dia es van obrir les portes, i el Cid va sortir al galop, més tibat que mai. Búcar el va veure venir... i darrere seu, seixanta mil cavallers blancs com la neu. Els seus homes van córrer tant que molts no es van aturar... fins a caure al mar.
Així va guanyar el Cid la seva última batalla: sense adonar-se'n. Després el van asseure en una cadira, en un monestir de Burgos, durant deu anys. Fins que un curiós li va voler estirar la barba... i el Cid va treure la Tizona.
El que hi ha de veritat
El que sí que és veritat: avui el Cid descansa al costat de la Jimena a la catedral de Burgos. I el més curiós: el seu sobrenom ve de l'àrab. «Cid» vol dir «senyor». Hi ha llegendes... que no es moren mai.