Si mai passes per Sòria la nit de Difunts, escolta bé. Aquestes campanes que toquen soles... toquen pels morts del Mont de les Ànimes.
Mira el vídeo
La llegenda
Fa segles, el rei va donar aquell mont, vora el Duero, als cavallers templers. Els nobles de Sòria no ho van poder suportar, i hi van organitzar una cacera. Va acabar en una batalla terrible... i el mont es va omplir de morts.
Des d'aleshores, diuen que cada nit de Difunts els esquelets s'aixequen... i continuen caçant entre els arbres.
Això li va explicar l'Alonso a la seva cosina Beatriz, vora el foc. Ell n'estava enamorat. La Beatriz va somriure... i li va dir que havia perdut la seva banda blava al mont. Si de veritat l'estimava, que l'anés a buscar.
L'Alonso va sortir a cavall. La Beatriz se'n va anar a dormir... però no va aclucar l'ull. Sentia passes, resos, campanes... i alguna cosa que la cridava pel seu nom.
En fer-se de dia, damunt del seu reclinatori, hi havia la banda blava. Esquinçada... i tacada de sang. L'Alonso el van trobar dies després, entre els llops.
El que hi ha de veritat
Bécquer va publicar aquesta llegenda el 1861, i el mont existeix: és a Sòria, vora el Duero. Des del 1986, cada nit de Difunts, la ciutat la llegeix en veu alta. Així que, si hi perds alguna cosa... millor compra-te'n una altra.