Si una nit, en un bosc de Galícia, sents olor de cera... i una campaneta a lo lluny... no et giris. Potser és la Santa Compaña.
Mira el vídeo
La llegenda
Diuen que, a mitjanit, les ànimes dels morts surten en processó. Van en filera, amb túniques blanques i espelmes enceses, de cruceiro en cruceiro.
Però al davant sempre hi va un viu, amb una creu a les mans. No es pot aturar, ni deixar-la anar. De dia no recorda res... però cada nit està més prim i més pàl·lid. Només se'n lliura si passa la creu al primer que es creui en el seu camí.
Una nit, en Manuel tornava de la taverna pel bosc... i se la va trobar de cara. El guia li va allargar la creu.
Però en Manuel es va recordar de la seva àvia. Amb un pal, va dibuixar un cercle a terra, s'hi va ficar a dins... i es va estirar de bocaterrosa. Les ànimes van fer voltes i més voltes... fins que va cantar el gall.
Des d'aquella nit, en Manuel no ha tornat a la taverna. Bé... de nit. Ara hi va a migdia.
El que hi ha de veritat
La llegenda ve de l'antic culte als morts del nord-oest. I a Galícia hi ha més de deu mil cruceiros, molts a les cruïlles de camins, per on diuen que passa la Compaña. Així que ja ho saps: jo no crec en les meigas... però haver-n'hi, n'hi ha.